tornant a començar

Després de mesos de canvis i amb tot el seu lloc, torna a tocar a treballar per seguir endevant o amunt! Cada cosa porta el seu temps i el temps s'ha de cuidar pq el procés sigu el que ha de ser.

Una bona ampolla de vi, ha de deixar passar el seu temps pq maduri i pq surti ben bo, i en aquest cas hi ha coses o persones que necessiten el seu temps. Paciència i seguir amb les coses ben clares per aconseguir el què un vol.

Després d'hores amb tu mateix, donant voltes a les coses, reflexionant, meditant, pensant, divagant, escoltant la teva música, desconectant, ... cal posar les coses a lloc i seguir endavant. No val la pena quedar-te amb les coses que han passat sinó amb les coses que faràs per arribar a on tu vols arribar.

Sense cap mena de dubte he viscut coses que ni recordava i seguiré mirant endavant passi el que passi. Merci per tots els que ho feu possible.

http://www.youtube.com/watch?v=eWeafMjS3yI

i a riure una mica que sempre va bé!

Cartell a mida per Festa Major

És la setmana de la Festa Major a Súria. Són la 1 de la nit i arribo al meu poble, després d'un d'aquells dies maratonians en què només tens ganes de descansar. A l'entrar a la plaça, veig al portal de casa un cartell anunciant castells per la Festa Major. Com a colles convidades, tres noms, tres entitats, tres colles que segurament són móns diferents però que si els hagués hagut d'escollir, segur que haguéssin sigut aquests tres.

Per una banda, els Salats, la colla que vaig ajudar a engegar, la que vaig dedicar esforços, calers, quilometres, alegries, desencants, il·lusions, decepcions, ... La colla de gent que va voler fer un castell per les Caramelles i que més tard va voler que jo en fos el cap de colla. La colla que vem formar pas a pas, el color, el nom, l'escut, ... La colla que sempre m'acompanyarà i sempre acompanyaré sigui on sigui.

Per altra banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la colla que em van descobrir en terres tarragonines, la colla que em va fer entendre els castells tal i com els entenc: com a tradició, com a sentiment, com a orgull de portar una camisa. Agraït per la gent que em va acollir sense saber res d'un xiquet que feia una borrada de quilometres, per poder anar a un assaig de canalla. Per la gent que em va ensenyar a dónar pit quan el folre no va gaire fi i m'ajudava a no enfonsar-me. Per la gent que m'ha donat la oportunitat de fer coses que no hagués imaginat temps enrere. Per la gent que m'ha explicat les mil i una històries de la colla, dels seus pares, dels seus avis, dels grans castells aconseguits per primera vegada. Per formar part d'una colla que respecto admiro i que malgrat algú no ho pugui entendre, també porto els seus colors a dins.

I els Castellers de Solsona. Una colla novella, una colla amb molta il·lusió, amb una capacitat de poder arribar a fer el que es proposi. Una colla que també he tingut la sort de veure néixer i batejar-se. Una colla que m'ha fet recordar què es viure el primer castell, assolir aquell castell que s'ha resistia, els primers ensurts. Una colla formada per persones que m'aprecio, que els he intentat ajudar amb tot el que he pogut i seguiré ja que tinc moltes ganes que també tirin amunt.

Sempre actuo amb ganes i amb il·lusió. Però aquest dissabte serà diferent, tindré a plaça les tres colles que més m'estimo, tres colles que per mi són la unió de origen i actualitat. Els Salats tindrem la sort de poder estar acompanyats de la colla més antiga que existeix i de la colla més novella. Els castells, són una manera de viure i cadascú els viu a la seva manera. Segurament totes tres colles els vivim molt diferents, però aquest dissabte podrem gaudir, passi el que passi, d'un dia junts podent fer el mateix.

Bona Festa Major i gràcies colla per aquest cartell de Festa Major.

Tuaisceart Éireann

Després d'una escapada a Belfast de cap de setmana, amb expectatives de fer-ne un de diferent, el destí va voler que m'endinsés a un poble singular amb una història que desconeixia fins al moment.

Van ser 48 hores de relació estreta amb el tema identitari. Després d'una petita mostra/taller de castells, ens vem endinsar a conèixer un món semblant al que vivim, però en unes condicions molt més adverses.

Per si no ho sabeu, l'illa de Irlanda està partida en dos: una part lliure i una part que forma part del Regne Unit. El fet que us explico forma part de la "convivència" que hi ha hagut en aquests comtats on nacionalistes (irlandesos) i unionistes (defensors de formar part de la Gran Bretanya).

Els fets que es poden situar a principis del S. XX amb la declaració d'independència del poble Irlandès i el posterior atac de les tropes britàniques va desencadenar el què ha viscut fins al dia d'avui. Un poble, reprimit de drets, assenyalat, maltractat, privat de la seva cultura, llengua i llibertat. No ens sona una mica tot això?

És un poble que ha lluitat pels seus drets, pel que creien, pel seu sentiment i per una profunda estimació cap a la seva terra. La diferència entre el nostre recau amb la sort, que crec, que tenim a Catalunya de poder manifestar el nostre nacionalisme i majoritàriament és fora de les nostres fronteres on ens volen privar de les nostres llibertats.

El fet, un sopar entre cultures que feia posar els pèls de punta a qualsevol poeta romàntic de principis del S. XIX. Tres taules, tres cultures, tres pobles, tres identitats. Una empatia i una solidaritat vers els altres que demostren el respecte que es té si s'és conscient del que sent el cor.

Una nit inolvidable amb càntics patriòtics, revolucionaris, típics de cada lloc. Recordo els Segadors i l'Estaca com a cançons representades pels catalans mudats a Belfast, els irlandesos els que més feien ennaltiment del seu estatus i els vascos que tampoc es quedaven enrere.

Gràcies per tots els que hi ereu, pel que em veu fer sentir i per enèsima vegada per sentir-me orgullós de ser català i lluitar pel nostre poble. Espero que la normalitat torni a ser el comú de vida al Nord d'Irlanda i que tal i com deia la declaració d'independència de 1907 s'unneixin sota una sola bandera tots els seus membres sigui quin sigui el seu estatus, religió, gènere, procedència, etc...

Gora euskadi, Gaeilge Beo i Visca Catalunya!!

Assaig+Feina= p4, 4d7, 9d6, 5d6, p5, 3p4

Grans dies han passat per l'arribada de la 3a Diada dels Salats, assajos multitudinaris, il·lusió pels objectius a treballar, creure amb els castells, molta feina i la suma de tots els assajos de tot l'any.

Sense cap mena de dubte hem tingut els millor assajos que hem fet, hem col·locat sense problemes quarts al 3 i el 4, hem fet totes les proves netes de tots els castells amb una gran seguretat, hem lligat el 9 fins a dosos, etc.

S'ha demostrat que amb treball i amb assaig podem anar a plaça amb la feina feta, hem treballat amb ganes i hem actuat amb seny!

L'actuació de dissabte es va fer a assaig i aquí és on hem de seguir pencant per assolir els nostres reptes. On podem arribar? a l'assaig ho sabrem!

Gràcies i felicitats a tots els que ho heu fet possible i us recordo que no hem tocat sostre, seguirem treballant pq encara tenim objectius a l'abast que farem a assaig.

SALUT I SEMPRE AMUNT!!!

roGer

pd. http://www.youtube.com/watch?v=mmNyhtrHZpk

Voltants de Súria

Sempre que tinc la oportunitat, m'agrada poder desconectar fent una mica d'esport als voltants de Súria, aquí és on gairebé sempre decideixo anar a l'ermita de Coaner.

Un recorregut curtet i tranquil que t'aïlla de la zones urbanes.

Actualment Coaner té la torre reformada, està habitat per un parell de cases que controlen la zona d'acampada que hi ha just al darrere i té una font per tots els que hi arriben i volen refrescar-se.

Cada any des del Centre Excursionista de Súria s'organitza una sortida cap a Coaner, amb un dinar i un assitència que cada any aplega més gent. També l'assistència de les Coaners, que cada dia són més i més repartides.

Un bon lloc per escapar-se i estirar les cames.

Sortida: 12.Octubre.2010
Distància: 10km aprox.
Temps: 1'5h caminant i menys 1 hora corrent.
Lloc: Coaner (Sant Mateu de Bages).

Tornem-hi!

Hi ha cops a la vida que les coses es torcen, hi ha cops que no s'aconsegueix el què un s'havia proposat, hi ha cops que els impediments et dificulten arribar a on volies.

Tot i això, i com sempre m'han ensenyat a casa meva, si tu vols aconseguir una cosa amb totes les teves ganes i treballes per fer-ho: ho aconseguiràs!

Per sort meva crec en aquesta filosofia de que un aconseguiex el què es proposa. Amb els anys els objectius són més ambiciosos, però la teva insistència també ho ha de ser. I és que quan m'he proposat una cosa, la he afrontat i he anat sense dubtes a aconseguir-ho, la he obtingut.

Tot i això, com deia abans, hi ha cops que surten impediments, et surten contratemps, etc. tots aquests crec que surten perquè el teu plan no estava ben planificat del tot. Si revises el què falla i trobes la manera de poder superar aquestes barreres que s'interposen en el teu objectiu, arribaràs a on t'has proposat.

N'estic segur i potser alguns tarden més temps del què ens agradaria, però hem de seguir-hi creient i hem de seguir treballant per arribar al nostre objectiu.

Avui és el primer dia de la resta de la teva vida, en diuen alguns, doncs si! Bon dia de nou per esborrar el què ens ha passat en el passat i afrontar amb ganes els nostres reptes.

http://www.youtube.com/watch?v=4HxXlkniMn8

Avui és el dia per fer-ho, ara és el moment, fem-ho des d'ara.

Salut i Sempre Amunt!!!
roGer

Cap de setmana Rodó!

Després de viure en la depre postcaramelles, hi havia la possibilitat de esvaïr els pensaments amb un bon cap de setmana. Ses Illes ens esperaven, com ens esperava un cap de setmana ple de grans records bons i molt bons.

Per fer-ho curt i sobretot per la gent que hi era ho intentaré resumir:

Port, embarcar, butaques, estirats, festeta, roncs, arribada, son, bus, cole, esmorzar, agosto empieza la cogorza, camí platjeta, patejada, més patejada, més patejada, arribada a la platja, busca de bar manolo, aigues de 3'5€, sol, ska 3a edat, ous presidencials, tornada al cole, bote comú, compra de vestits, jesús de puertorico i pol de mairena pels carrers de mallorca, vivas los novios, tapetes i canyes, més patejada, CUIDAO!!!, passadissos d'aplaudiments, cole, dinars, migidades, agosto continua la cogorza, camí a l'assaig, assaig compartit, sopar compartit, partit, 0-2 contundents, celebració conjunta de l'assaig i el 0-2, dormir (alguns), bon dia som diumenge, esmorzar, cotxades, castell de Bellver, dinar, girar sa truita, inici d'actuació, 5d6, 4d7p, 4d7p, 2d6, 2d7, 2d7, 3d6, 5d7, 4d7, p4, p4, p5, p5, p4. Gran celebració de l'actuació, estrena del Sergi, tornada al cole, bosses, ensaimades, cogordissima de agosto, bus cap al port, i quan semblava q ja tornavem, notícia: el barco està al taller per mirar l'oli i hem de passar per eivissa a saludar la tieta del capità del barco... malgrat tot, 1r pilar salat a sobre un barco, discoteca, el capità, festa, agosto en su linea, pantalons trencats, dormida, aixecada, buffet lliure, i arribada bcn (11.30h dilluns).

en total, mil coses a explicar, mil coses a fer i gran inici de temporada salat!

Felicitats a tots els que hi veu ser i els que hi sereu malgrat no veu poder.

Salut i Sempre Amunt!!!

roGer